El secreto de la modelo extraviada

Com aquelles pel·lícules de paisatges preciosos que mires embadalit però que ni l’argument ni el guió t’importen gens, així m’ha passat «El secreto de la modelo extraviada» de l’Eduardo Mendoza, llibre que em van regalar pel meu darrer aniversari (gràcies, John).

Les afinades i personals descripcions dels personatges i dels espais m’han fet avançar les pàgines fins al final, tot i que ni els successos ni la visió de la ciutat de Barcelona amb el que s’intenta impregnar tota la narració m’interessen gaire.

Tot plegat bé, tot i que una mica així. Ja m’ho van advertir pel Twitter:

Què collons ha passat?

Quan «només» era una criatura, jo, dibuixava còmics, escrivia relats, articles de diari i cançons, componia música, feia joies, inventava jocs i joguines, construïa maquetes, tocava el piano i la guitarra, escrivia i enregistrava programes de ràdio, llegia sobre astronomia i mirava les estrelles, passava hores al carrer, ajuntava paraules una darrera de l’altra millor que ara.

Com pesa el sac de les palles mentals.

Moby Dick

I. Un peix fermat pertany a la colla que l’ha atrapat.
II. Un peix a lloure és caça franca per a qui l’enxampi abans.

Què era Amèrica l’any 1492 sinó un peix a lloure, en el qual Colom va clavar l’estendard espanyol per tal de marcar-lo per als seus senyor i senyora reials? Què era Polònia per al tsar? I Grècia per als turcs? I l’Índia per a Anglaterra? I què acabarà essent Mèxic per als Estats Units? Tots peixos a lloure.

Què són els Drets de l’Home i les Llibertats de Món sinó peixos a lloure? Què són els pensaments i les opinions de tots els homes sinó peixos a lloure? Què és per a ells el principi de la creença religiosa sinó un peix a lloure? Què és el mateix globus terraqüi sinó un peix a lloure? I què sou vós, lector, sinó un peix a lloure i alhora un peix fermat?

Amb Moby Dick comences marcant paràgrafs de seguida, tot arribant a pensar que potser Melville & Oliver1 han condensat la majoria dels passatges brillants al principi del llibre. Però ràpidament ho deixes estar quan t’adones que subratllaries fins i tot els llargs i barrocs capítols de cetologia.

  1. Maria Antònia Oliver va rebre per aquesta traducció el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

Una actualització de l’Ubuntu 14.04 provoca un error en el network manager i fa impossible connectar-se a la xarxa

Caram! Avui ha baixat una petita però punyetera actualització de sistema a l’Ubuntu 14.04 que ha provocat que alguns usuaris ens quedéssim sense cap tipus de connexió. Se’m fan estranys aquests tipus de problemes en una LTS, però suposo que això passa a les millors famílies.

Per sort, la comunitat de l’Ask Ubuntu siempre alerta está i ens proporciona la solució.

El que cal fer és recular (fer downgrade, vaja) alguns dels paquets actualitzats i esperar que el gestor de les connexions de xarxa (el network-manager) s’actualitzi amb els paquets correctes.

Si, com jo, no us podeu connectar a Internet, haureu de baixar els arxius necessaris a través d’un altre ordinador.

Per a sistemes amd64 baixeu:

Per a sistemes i386 baixeu:

Els passeu a l’ordinador afectat i els instal·leu. Com? Obriu el terminal, desplaceu-vos al directori on heu desat els arxius i executeu:

sudo dpkg -i libnl-*.deb

I reinicieu el network manager:

sudo service network-manager restart

En el meu cas tot ha tornat a la normalitat. Feu una llegida de tots els comentaris a l’Ask Ubuntu, es parla d’algun truqui més.

Com sempre, seguiu aquestes instruccions sota la vostra responsabilitat i consulteu amb el farmacèutic.

La bonica i previsible imatge és de Fotocitizen, a Pixabay

Solucionar l’error d’actualització de Chrome en Ubuntu 64 bits

Resulta que Google ha retirat el suport de Chrome per a sistemes GNU/Linux de 32 bits. Molt bonic. I com resulta que les actualitzacions en sistemes de 64 bits es comproven en la mateixa font, l’Ubuntu de 64 bits està llençant un error molt empipador cada vegada que busca actualitzacions.

La solució és senzilla, només cal indicar-li al sistema que comprovi les actualitzacions de Chrome que li pertoquen. Editeu com a root el fitxer /etc/apt/sources.list.d/google-chrome.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list.d/google-chrome.list

i canvieu la línia

deb http://dl.google.com/linux/chrome/deb/ stable main

per

deb [arch=amd64] http://dl.google.com/linux/chrome/deb/ stable main

En definitiva, li estem dient al sistema que es fixi una mica més i busqui canvis només per a la versió de 64 bits.

No sóc gens-gens de Chrome, però noi, a la feina fa falta de vegades.