I llavors el monstre es va tornar a aturar.
«Realment no tens por, oi?»
—No -va dir en Conor-. De tu no, almenys.
El monstre va afinar els ulls.
«Ja en tindràs», va dir. «Abans del final».
Un llibre, una tarda i una història explicada des d’un angle diferent i estremidor.
Totes les tardes siguin així.