Incerta glòria

No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.

No recordo en quina pel·lícula de diumenge a la tarda, un personatge parlava apassionadament del llibre “It” de Stephen King i el resumia així:

Joder, és com Moby Dick, parla de Tot.

No he llegit “It”, però crec que entenc perfectament aquesta declaració, i no se m’acut ara mateix un resum millor per Incerta glòria.

Un monstre em ve a veure

I llavors el monstre es va tornar a aturar.

«Realment no tens por, oi?»

—No -va dir en Conor-. De tu no, almenys.

El monstre va afinar els ulls.

«Ja en tindràs», va dir. «Abans del final».

Un llibre, una tarda i una història explicada des d’un angle diferent i estremidor.

Totes les tardes siguin així.

Diseño de iconos y pictogramas

La creació de sistemes de signes sempre m’ha semblat apassionant. Crec que és un dels vessants del disseny més complex i profund, tot i l’aparent senzillesa dels resultats. I aquest llibre, d’Elena González-Miranda i Tania Quindós, és una estupenda guia per assentar els sempre necessaris bàsics en la creació d’icones i pictogrames.

Llibre de les bèsties

… et lo Leupart dix a son compayó estes paraules:

—Un burgés havia una dona de muller qui molt amava. Aquell burgés (…) et sa muller dix a son marit estes paraules:

“Una vegada s’esdevench que en una praderia se combatien dos bochs salvatges …

Una obra no tan senzilla si no tens entrenat el pensament abstracte niuat.  Tal qual Inception.

60 dies a Cuba

Cuba m’observava un cop més. Els clients dels bars de carretera, tots a fora del bar i sense consumir res, em seguien amb la mirada buida igual que ho feien les vaques amb banyes de toro i mirada buida i igual que ho feien els policies armats que feien guàrdia pel que pogués passar i a qui he saludat tímidament perquè jo saludo qualsevol policia, perquè sempre em sento culpable de vés a saber què.

Viatjareu, beureu, plorareu, follareu, fugireu a l’altra banda del món, però sempre arrossegareu un vosaltres ben enganxat als mitjons com una Rubia peregrina silenciosa i inesperada que us delatarà allà on sigueu. El vosaltres que m’interessa i vull conèixer.

Fixa’t.