Frankenstein

—Sé que quan estiguis content amb tu mateix pensaràs en nosaltres amb afecte i que tindrem regularment noves teves. M’hauràs de perdonar si considero qualsevol interrupció de la teva correspondència com una prova que els teus altres deures han estat igualment descurats.

Frankenstein és una història de disciplina.

A veure, com qualsevol història de ficció amb un mínim de cara i ulls, es pot dir que parla de tot. Però el sagrat sentit de la responsabilitat que en Víctor acumula al final de la seva vida és l’única corda que el rescata del merder on s’ha ficat.

Res no m’infon més disciplina que la pressió de la gent que m’estimo. Aquesta pressió mai no és voluntària ni conscient, sóc jo que la converteixo en la pastanaga personal que necessito per no malbaratar la vida al llit, mirant el sostre.

Cranford

Per a mi una goma de cautxú és un tresor preciós. En tinc una que no és nova; la vaig collir de terra fa sis anys. Realment he intentat fer-la servir, però a l’hora de la veritat no m’hi he vist amb cor i no he estat capaç de cometre aquesta dilapidació.

Si ens prenen les coses grans, ens aferrarem a  les petites.

(Pst, una llista musical i un mapa de personatges per a l’ocasió)

Incerta glòria

No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.

No recordo en quina pel·lícula de diumenge a la tarda, un personatge parlava apassionadament del llibre “It” de Stephen King i el resumia així:

Joder, és com Moby Dick, parla de Tot.

No he llegit “It”, però crec que entenc perfectament aquesta declaració, i no se m’acut ara mateix un resum millor per Incerta glòria.

La historia de tu vida

Se trató de una visitación como cualquier otra, de menor magnitud que la mayoría pero del mismo tipo que todas, que trajo bendiciones para algunos y desastres para otros. En esta ocasión el ángel era Natanael, e hizo su aparición en un barrio comercial del centro. Tuvieron lugar cuatro curaciones milagrosas: la eliminación de carcinomas en dos individuos, la regeneración de la médula espinal en un parapléjico, y la recuperación de la vista de una persona que hacía poco que había quedado ciega. Se produjeron también dos milagros que no eran curaciones: una furgoneta de reparto, cuyo conductor se había desmayado al ver al ángel, se detuvo antes de llegar a atropellar a los transeúntes que se agolpaban en la acera; otro hombre fue atrapado cuando el ángel partía por un rayo de luz celestial que le extirpó los ojos pero aseguró su devoción.

Un altre cas en què la pel·lícula em va fer buscar el llibre. En realitat, l’obra cinematogràfica està basada en un dels relats que apareixen en aquesta recopilació d’històries de Ted Chiang.

No sé ben bé què dir. El fragment que obre aquesta entrada és del conte “El infierno es la ausencia de Dios”, però podria haver ressaltat qualsevol altra història. El cervell d’en Ted l’haurien d’estudiar quan es mori, si és que hom és capaç d’interpretar-lo.