Frankenstein

—Sé que quan estiguis content amb tu mateix pensaràs en nosaltres amb afecte i que tindrem regularment noves teves. M’hauràs de perdonar si considero qualsevol interrupció de la teva correspondència com una prova que els teus altres deures han estat igualment descurats.

Frankenstein és una història de disciplina.

A veure, com qualsevol història de ficció amb un mínim de cara i ulls, es pot dir que parla de tot. Però el sagrat sentit de la responsabilitat que en Víctor acumula al final de la seva vida és l’única corda que el rescata del merder on s’ha ficat.

Res no m’infon més disciplina que la pressió de la gent que m’estimo. Aquesta pressió mai no és voluntària ni conscient, sóc jo que la converteixo en la pastanaga personal que necessito per no malbaratar la vida al llit, mirant el sostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada