Exhalació

Els humans fan servir Arecibo per buscar intel·ligència extraterrestre. El desig d’establir connexió és tan fort que han creat una orella capaç de sentir-hi a tot l’univers.

Però jo i la resta de lloros som aquí. Per què no els interessa sentir la nostra veu?

Som una espècie no humana capaç de comunicar-nos amb ells. Que no som exactament el que busquen els humans?

Ted Chiang publica poc però magistralment bé. La felicitat ja deu ser això, poder fer poques coses amb calma i amb èxit. A mi, quan ho intento, m’acaba atropellant pel darrere un comboi implacable d’assumptes pendents a tota velocitat.

Exhalació, de Ted Chiang

Exhalació de Ted Chiang. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Editat per Mai Més. ISBN: 8412057686

Frankenstein o el Prometeu modern

—Sé que quan estiguis content amb tu mateix pensaràs en nosaltres amb afecte i que tindrem regularment noves teves. M’hauràs de perdonar si considero qualsevol interrupció de la teva correspondència com una prova que els teus altres deures han estat igualment descurats.

Frankenstein és una història de disciplina.

A veure, com qualsevol història de ficció amb un mínim de cara i ulls, es pot dir que parla de tot. Però el sagrat sentit de la responsabilitat que en Víctor acumula al final de la seva vida és l’única corda que el rescata del merder on s’ha ficat.

Res no m’infon més disciplina que la pressió de la gent que m’estimo. Aquesta pressió mai no és voluntària ni conscient, sóc jo que la converteixo en la pastanaga personal que necessito per no malbaratar la vida al llit, mirant el sostre.

Cranford

Per a mi una goma de cautxú és un tresor preciós. En tinc una que no és nova; la vaig collir de terra fa sis anys. Realment he intentat fer-la servir, però a l’hora de la veritat no m’hi he vist amb cor i no he estat capaç de cometre aquesta dilapidació.

Si ens prenen les coses grans, ens aferrarem a  les petites.

(Pst, una llista musical i un mapa de personatges per a l’ocasió)

Incerta glòria

No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.

No recordo en quina pel·lícula de diumenge a la tarda, un personatge parlava apassionadament del “It” de Stephen King i el resumia així:

—Joder, però si és com Moby Dick, parla de Tot.

No he llegit “It”, però crec que entenc perfectament aquesta declaració, i no se m’acut ara mateix un resum millor per Incerta glòria.