El “gairebé res” del turment

Quan parlo sobre eines de disseny web lliures i propietàries moltes vegades acabo fart dels arguments d’alguns usuaris que, amb tota la bona intenció, carreguen amb allò de:

No hi ha gairebé res que GIMP & Inkscape no puguin fer, encara que jo no sóc dissenyador.


Doncs bé, benvolgut no-dissenyador, és aquest “gairebé res” el que ens turmenta als que treballem 12 hores al dia i ens juguem el plat en cada minut que passa. És aquest gairebé res el que ens fa invertir hores a trobar solucions a problemes habituals de la nostra feina.

La majoria sabeu que em dedico al negoci1 del desenvolupament web a la meva pròpia empresa, Fesomia (o Enraona, d’això en parlaré algun dia2). També coneixeu la meva alineació de valors personals amb les idees bàsiques del programari lliure. No és que sigui un penjat de la programació ni res per l’estil, però la meva activitat professional demana un ús intensiu de programes, ordinadors i altres maquinetes, de manera que no em puc mantenir al marge.

El disseny gràfic per a pantalles és una de les àrees que cobreixo. Fa unes setmanes vaig fer un salt que feia anys que planejava: canviar a Ubuntu com a sistema base i incloure únicament programes lliures per dissenyar. Un salt arriscat, ja que ho vaig fer en plena fase de producció, en meitat de la feina.

Les meves eines fins ara, i per molts anys, han estat:

  • Adobe Fireworks per al prototipatge i el disseny web, del qual pateixo una gran dependència.
  • CorelDraw per al treball intensiu amb vectors i Corel/Adobe Acrobat Pro per preprensa (de vegades també ho faig, encara que cada dia amb menys freqüència)

I dos fets han catalitzat el salt:

Amb aquest panorama ja gairebé no em quedaven raons per canviar, era ara o mai.

Ara de mica en mica vaig descobrint els pros i contres de l’Inkscape, que és amb el que em quedo de moment a falta d’una eina específica en el món GNU/Linux per al disseny gràfic orientat a dispositius. No pretenc trobar una simetria total en la nova manera de treballar i assumeixo, per descomptat, que cada eina té mètodes propis i que he d’estar disposat a adaptar alguns hàbits.

Els gairebés seran la part més dura del camí, i espero anar-los esborrant amb el temps. I en això estem.

  1. Per anomenar-ho d’alguna forma

  2. O no

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *