Entre les nou i les onze del matí

Vosaltres no teniu una hora del dia preferida per pensar? Jo sí, és entre les nou i les onze del matí dels dies laborables.

Aixecar-me amb l’alba com una monja de convent només serveix per reflexionar sobre un mateix, i no és el que busco. El que necessito és pensar sobre el món en el que visc (oh), i això ho faig millor amb el soroll de la pròpia humanitat de fons. Sense el Dolby, que deia el Rios.

Amb les notícies repetitives de la ràdio, amb el Twitter en flames, amb els cotxes embussats de les mames, amb el grinyol de les frontisses de porta del banc de baix, em vaig despertant i el meu cap va separant el gra de la palla dels assumptes pendents.

I al vespre, quan tothom ja ha plegat de la feina i esteu tots de canyes és quan més m’agrada treballar. Treballar mentre el món va lent, aturar-me quan el món gira ràpid. I anar fent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *