Moby Dick

I. Un peix fermat pertany a la colla que l’ha atrapat.
II. Un peix a lloure és caça franca per a qui l’enxampi abans.

Què era Amèrica l’any 1492 sinó un peix a lloure, en el qual Colom va clavar l’estendard espanyol per tal de marcar-lo per als seus senyor i senyora reials? Què era Polònia per al tsar? I Grècia per als turcs? I l’Índia per a Anglaterra? I què acabarà essent Mèxic per als Estats Units? Tots peixos a lloure.

Què són els Drets de l’Home i les Llibertats de Món sinó peixos a lloure? Què són els pensaments i les opinions de tots els homes sinó peixos a lloure? Què és per a ells el principi de la creença religiosa sinó un peix a lloure? Què és el mateix globus terraqüi sinó un peix a lloure? I què sou vós, lector, sinó un peix a lloure i alhora un peix fermat?

Amb Moby Dick comences marcant paràgrafs de seguida, tot arribant a pensar que potser Melville & Oliver1 han condensat la majoria dels passatges brillants al principi del llibre. Però ràpidament ho deixes estar quan t’adones que subratllaries fins i tot les extenses i barroques lliçons de cetologia.

  1. Maria Antònia Oliver va rebre per aquesta traducció el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

Contacto

¿No te parece que hay algo de flojo en una cultura que necesita almohadas blandas? preguntó Ellie. Los que de noche apoyan la cabeza en un tronco són los más inteligentes.

No menystindré la pel·lícula, ara.1 Va ser gràcies a ella que he llegit el llibre, i això significa que ha fet la feina. És més, l’he vist moltes vegades i ho continuaré fent.

Per descomptat que el llibre és molt més ric en situacions, personatges i llocs, però és que és un llibre, coi. Penso que les dues versions mantenen la intenció de Sagan per fer-nos bocabadar amb la ciència i amb l’anhel humà de conèixer.

    1. El lloc web oficial de la pel·lícula que la Warner va fer el 1997 encara està en línia, intacte. Un exemple de web vintage molt ben parit per la seva època.

La velocidad de la luz

Pero lo que sobre todo recuerdo de aquella conversación fue el final, quizá porque en aquel momento tuve por vez primera la intuición falaz de que el pasado no es un lugar estable sino cambiante, permanentemente alterado por el futuro, y de que por tanto nada de lo ya acontecido es irreversible.

Diuen alguns que el Cercas es repeteix a cada novel·la. A mi, com que aquesta és la primera d’ell que llegeixo, La velocidad de la luz m’ha semblat una història tremendament ben escrita i lligada fins al darrer paràgraf.

Mecanoscrit del segon origen

Sóc del rar grup de catalans de la meva generació als que no van fer llegir El Mecanoscrit a l’insti. Hi he posat remei unes quantes dècades més tard, empès per no haver d’anar a veure la nova pel·lícula en fals, però resulta que ha durat tan poc als cinemes que, total, encara no l’he vista.

En fi.

El marciano

Levantarme por la mañana, desayunar, cuidar mis patatas, arreglar cosas rotas, comer, responder correo electrónico, mirar la tele, cenar, irme a dormir. He hecho un poco de todo aquí, porque no hay nadie más para hacerlo.

No se m’acut una raó millor per fer coses. No calen grans justificacions per fer i desfer, senzillament les persones necessitem traginar. El que passa és que l’astronauta Mark Watney fa les coses que toca a cada moment, encertadament, disciplinadament, responsablement. No com altres.

És cert que ell està en perill de mort i, és clar, la motivació sembla que vingui sola. Però en perill de mort hi estem tots.

Be your own impact, que deia aquell.