Queden ben pocs llocs on poder viure la natura de manera simple i essencial; les obres humanes ens persegueixen per tot arreu, recordant-nos que som els putos amos de món.
Els cims d’algunes muntanyes són llocs on encara es pot ensumar una miqueta la flaire de la natura poc magrejada, però cada vegada costa més trobar-ne algun que no hagi estat atacat per la plaga dels pessebres mutants. Per què s’entesten alguns en minar l’entorn natural amb aquestes manifestacions pseudoreligioses?
A La Mola de Colldejou, indret d’enorme valor paisatgístic i natural, la plaga ja és galopant: quatre andròmines nadalenques li coronen el sostre, per devaluar l’experiència de l’excursionista que hi puja. Quin valor aporten aquests objectes? Jo només els veig com runa. Estaria bé muntar una brigada de neteja d’aquests artefactes, no?
La Mola és un lloc màgic, valdria la pena poder-lo experimentar sense distraccions.
Bueh, proscrits. A Alforja, que representa que ara tots són ben republicans, si no vas a netejar el pessebre del Mirador amb l’Ateneu abans de Nadal ets un pària. Han aconseguit que de la colla de la meva generació només hi pugi una filla de regidor.
Imagina l’efecte que faria dir (i fer) el que penses quan ets dalt, encara que les excursions estiguin muntades per 1) escenificar el joc de rol som-els-alforgencs-més-enrotllats 2) estirar les cames, jalar i prendre’s el número, lo principal.