La cultura —l’amor— és navegar per rutes explorades i el combat és contra el temps.
Agraeixo la gent que escriviu, de veritat. El que no sé és transmetre millor la magnitud del que guanyo llegint-vos, per això algunes reflexions les publico més per a mi que per ningú altre.
El dia de l’escórpora, la primera novel·la d’en Miquel Bonet, et porta per cavil·lacions que creies que ja havies fet. El que passa és que, cuinades com ho sap fer ell, descobreixes que no t’havies ni aproximat.
Tombant per Vila-seca encara es poden veure alguns rètols del passat. Els recordo de tota la vida, i em serveixen per experimentar fugaços viatges a la infància cada vegada que em creuo amb algun. Continua la lectura de Lletres en perill d’extinció a Vila-seca
Queden ben pocs llocs on poder viure la natura de manera simple i essencial; les obres humanes ens persegueixen per tot arreu, recordant-nos que som els putos amos de món. Continua la lectura de L’atac dels pessebres mutants a la muntanya
Coses com les que passaven el dissabte a les quatre de la matinada a la sala interior d’El Centru de Vila-seca, amb els Pistons Flingueurs, són les que poden fer de la Fira de Música al Carrer alguna cosa realment gran.
I no ho dic perquè aquests concerts espontanis siguin millors que els programats, ho dic perquè la reacció i les ganes de passar-s’ho bé de la gent demostren que l’any que ve tornaran a Vila-seca i escamparan l’esperit de La Fira.
