Sobre Paganini:
Quan tocava, l’auditori era transportat directament a una altra dimensió. Tant és així que Heinrich Heine va escriure: “Sembla la mateixa imatge de la divinitat tocant el violí. Sembla com si la creació sencera obeeixi les seves notes. És l’home-planeta, al voltant del qual gira tot l’univers”.
I sobre Liszt:
Robert Schumann va dir en sentir-lo: “Mai no he conegut cap artista, excepte Paganini, que tingui en un grau tan elevat com Liszt aquella capacitat de subjugar, elevar i dominar el públic. El seu torrent de sons i sentiments és aclaparador”.
L’Angus és d’aquesta classe d’artistes, però sense sífilis. Fa pocs dies va tornar a demostrar a Barcelona que, als seus seixanta anys, encara és capaç d’electrocutar de plaer a seixanta mil persones amb un sol de guitarra de vint minuts sense perdre l’emoció ni un segon.
A “Si Beethoven pogués escoltar-me” en Ramon Gener repassa una selecció d’històries i anècdotes d’alguns grans de la música com a base per explicar la seva forma d’afrontar la vida.
