L’altre dia la cafetera de la feina va dir que prou, que ja havia treballat molts anys i que volia la jubilació anticipada. Total que, tal com està la cosa, vaig provar d’invocar a sant Google, a veure què. I sí.
Es veu que la Mini Moka M-600 és un ferro de cafetera, de fabricació nacional, dissenyada bé per dins i per fora. També es veu que no sóc el primer a voler reparar-la i gràcies a aquest genial article i als seus comentaris em vaig proposar ressuscitar-la. Els símptomes: només endollar-la el llum indicador de la temperatura entrava directament en verd, instantàniament, i l’aigua no s’escalfava mai. La màquina sempre gelada.
I aquí la tenim, pobreta, amb els budells a l’aire:
Com bé s’explica en un dels comentaris de l’article anterior, els termòstats es poden embrutar i fer la guitza. Els dos contactes han de tenir continuïtat elèctrica i, després de comprovar-ho, vaig veure que un dels dos components fallava. Tant podia ser que estigués brut o avariat: vaig encreuar els dits. El vaig netejar bé i…
Va funcionar! Perfecte, només calia tornar-ho a muntar tot i provar la màquina. Això és una vista superior de la caldera amb un dels dos termòstats muntats.
I apa, la cafetera va tornar a la vida. Vaig aprofitar per netejar-la com sempre havia volgut però mai no havia pogut, fins a l’últim racó.
El cert és que és una màquina molt fàcil de desmuntar i d’entendre. Amb un tornavís d’estrella, una clau Allen i una petita clau anglesa o similar es pot fer tota la feina en minuts. No sé què passarà però el dia que calgui trobar algun recanvi, sospito que ja no serà un problema tan senzill de solucionar.
La crisi espavila i entreté, nois.
