Estimat blog,
Si —amb el poc cas que et faig darrerament— no m’has deixat, vull creure que encara m’aprecies una mica.
No marxis, que ja vinc.
Ciutats electròniques
De petit sentia una atracció especial per les plaques de circuits dels aparells electrònics. No era estrany trobar-ne alguna de tant en tant, llençada pel carrer o en algun solar abandonat convertit en abocador. Atapeïdes de resistències, condensadors, dissipadors i d’altres components exòtics, eren —són— uns objectes fascinants. Continua la lectura de Ciutats electròniques
Després de llegir “Quiet”
L’altre dia vaig acabar de llegir el llibre “Quiet“, d’en Màrius Serra. Abans de res he de dir que m’ha agradat molt. L’autor és una d’aquelles persones que jo tinc en la categoria de “gent envejablement sincera”.
No en tinc, de fills, i existeix una elevada possibilitat que no en tingui mai (tot i que ja se sap, mai diguis mai a un mai). Però curiosament, la lectura d’un llibre que explica la dura experiència de viure amb un fill que arrossega una encefalopatia gravíssima, m’ha arribat a despertar una certa curiositat per, diguem-ho amb tota la prudència del món, la paternitat. Glups, ho he dit.
I és que el llibre t’explica, sobretot, una enorme i èpica història d’amor.
A raig
Fa unes setmanes llegeixo a Alzado, que llegeixen a El País, que l’oli d’oliva verge extra està en crisis. Com a l’autor, em dol a l’ànima. Continua la lectura de A raig
Oh, no! He patit l’atac del Gumblar!
Doncs sí. La passada nit del divendres al dissabte aquest blog va ser infectat pel l’exploit Gumblar.cn. Que no regni el pànic, ara ja està tot desinfectat i vacunat. Continua la lectura de Oh, no! He patit l’atac del Gumblar!