Més sobre la situació del català a Vila-seca

La revista Blau Groc

Una altra prova de la realitat lingüística de Vila-seca. Al primer número de la nova revista de l’associació de comerciants hi han 11 “reportatges”, dels quals només dos estan escrits en català. I amb el suport de totes les institucions: Ajuntament, Diputació, Cambra de Tarragona, bla, bla, bla…

Mentres es destil·la un PDF

Hi han dies que m’atabalen tant que no tinc ganes d’explicar gaires coses. Avui és un d’aquests dies: ni Twitter, ni Yammer, ni respostes al Facebook (bé, al Facebook no responc gairebé mai)… Crec que fins i tot la Piga ho ha notat i ni tant sols ella ha dit res.

I aquí estic, mentres es destil·la un PDF de 8 pàgines. Crec que ja ha acabat.

Nou projecte DAP

Avui amb la Bernadette comencem un nou i seriós projecte empresarial relacionat amb la Xarxa i les persones. Ens hem proposat de tenir llesta la versió beta en quatre setmanes, i no pot ser d’una altra manera. És un projecte DAP, que en diem nosaltres (desenvolupament àgil de projectes). Com aquest post.

I ara corre, corre, que hem d’anar a fer el dinar!

Bons propòsits per al 2008 (sí, per al 2008)

Enlloc de fer una llista de bons propòsits per a l’any que s’apropa, m’estimo més fer-ne una per al Nadal que ja tenim aquí. Trobo que el Nadal és una època molt perillosa i que mereix molta més atenció que un principi d’any. Aquí va la llista:

  • Mirar de no fer ni un sol regal per compromís.
  • No anar a dormir més tard del que una situació es mereixi, és igual la festivitat que sigui.
  • No tornar a fumar.
  • No beure més alcohol del que es pugui gaudir, i menys si no arriba a un mínim de qualitat.
  • No engrapar com un gos famolenc.
  • Mirar de fer alguns dies de vacances.

Se que alguns propòsits són difícils d’assolir, però val la pena intentar-ho. Deixo la llista oberta per si se m’acudeix alguna altra fita que s’ho mereixi.

Samarretes que un dia em faré: no t’esforcis.

Quan intento mantenir un diàleg amb algú i aquest algú no em deixa ni obrir la boca, poc a poc començo a desconnectar. Vaig allunant-me mentalment del lloc on som i començo a concentrar-me en altres coses.

Al principi m’emprenyo, m’agafa una sensació de trepitjat, de no respectat. Però si la situació dura molt (i no he fugit expulsant un macagondéu o improvisant qualsevol excusa) arriba un moment en que la ment se’m desacobla del cos i s’eleva en astral excursió.

Llavors veig el meu cos allà abaix, aguantant el xàfec de paraules de l’altre i adonant-me dels minuts (o hores) que estic malbaratant. I penso: he de fer una samarreta que intimidi una mica, per aquestes situacions.

Però em sembla que les persones no sempre ens sentim al·ludides en les coses que més ho hauriem de fer.

De Samarretes