Solucionar l’error d’actualització de Chrome en Ubuntu 64 bits

Resulta que Google ha retirat el suport de Chrome per a sistemes GNU/Linux de 32 bits. Molt bonic. I com resulta que les actualitzacions en sistemes de 64 bits es comproven en la mateixa font, l’Ubuntu de 64 bits està llençant un error molt empipador cada vegada que busca actualitzacions.

La solució és senzilla, només cal indicar-li al sistema que comprovi les actualitzacions de Chrome que li pertoquen. Editeu com a root el fitxer /etc/apt/sources.list.d/google-chrome.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list.d/google-chrome.list

i canvieu la línia

deb http://dl.google.com/linux/chrome/deb/ stable main

per

deb [arch=amd64] http://dl.google.com/linux/chrome/deb/ stable main

En definitiva, li estem dient al sistema que es fixi una mica més i busqui canvis només per a la versió de 64 bits.

No sóc gens-gens de Chrome, però noi, a la feina fa falta de vegades.

I la millor aplicació mòbil per Diaspora és… Firefox

La veritat és que hi ha molt poques opcions per accedir a Diaspora a través d’aplis mòbils. Amb el temps he anat provant algunes:

  • Pusteblume (Android) és el més semblant a una aplicació nativa, però encara està una mica verda.
  • Diaspora Webclient (i alguna altra) és justament això, una apli per l’Android que carrega la versió web en una webview. Tot i que pot semblar millor que fer-ho amb el navegador, es perden característiques com les pestanyes i altres funcionalitats interessants.

Finalment he arribat a la conclusió que, ara per ara, la millor opció és fer servir la versió mòbil de la xarxa social amb el Firefox, el meu navegador habitual. KISS, que en diuen.

Contacto

—¿No te parece que hay algo de flojo en una cultura que necesita almohadas blandas? —preguntó Ellie—. Los que de noche apoyan la cabeza en un tronco són los más inteligentes.

No menystindré la pel·lícula, ara.1 Va ser gràcies a ella que he llegit el llibre, i això significa que ha fet la feina. És més, l’he vist moltes vegades i ho continuaré fent.

Per descomptat que el llibre és molt més ric en situacions, personatges i llocs, però és que és un llibre, coi. Penso que les dues versions mantenen la intenció de Sagan per fer-nos bocabadar amb la ciència i amb l’anhel humà de conèixer.

    1. El lloc web oficial de la pel·lícula que la Warner va fer el 1997 encara està en línia, intacte. Un exemple de web vintage molt ben parit per la seva època.

La velocidad de la luz

Pero lo que sobre todo recuerdo de aquella conversación fue el final, quizá porque en aquel momento tuve por vez primera la intuición falaz de que el pasado no es un lugar estable sino cambiante, permanentemente alterado por el futuro, y de que por tanto nada de lo ya acontecido es irreversible.

Diuen alguns que el Cercas es repeteix a cada novel·la. A mi, com que aquesta és la primera d’ell que llegeixo, La velocidad de la luz m’ha semblat una història tremendament ben escrita i lligada fins al darrer paràgraf.

Mecanoscrit del segon origen

Sóc del rar grup de catalans de la meva generació als que no van fer llegir El Mecanoscrit a l’insti. Hi he posat remei unes quantes dècades més tard, empès per no haver d’anar a veure la nova pel·lícula en fals, però resulta que ha durat tan poc als cinemes que, total, encara no l’he vista.

En fi.