Fins el monyo

Estic fins el monyo de ser cortès. Crec fermament que la cortesia és un recurs que només s’ha de fer servir amb la gent desconeguda o de poca confiança.

La cortesia és una aptitud diametralment contrària a la sinceritat. Ser cortès és fàcil, ser sincer és més complicat.

Si un company de feina, aquell que no diu ni bon dia al matí, resulta que es casa el mes que ve, tots correm a fer una improvisada col·lecta per comprar-li un regalet. Tu l’enviaries a fregir espàrrecs, però què en trauràs? Res, fas ús de la cortesia i aportes deu euros. Total, no te més importància. No crees mal rotllo i no hi penses més. Per això serveix la cortesia, per contribuir a la tranquil·litat mental de tothom a canvi d’allunyar-te una mica més d’una gent que tampoc no t’importa ni l’importes gaire.

Quan amb un familiar o amic decideixo ser cortès per contra de sincer, pensant que així no el feriré o no li faré sentir una opinió que potser no li agrada gaire, no faig res més que allunyar-me una mica més d’ell. Cada vegada que assenteixo amb el cap encara que no estigui d’acord amb el que em diu, cada vegada que li faig un regal per compromís… no faig res més que ajudar a congelar la relació que tinc amb ell. I una relació congelada és tranquil·la, certament, però també freda i improductiva.

(La foto és de Damien a Flickr)

Samarretes que un dia em faré: enfeinat.

Porto una època que em cansa moltíssim que la gent m’expliqui la feinada que te. Abans m’ho tirava més a l’esquena i adoptava la postura aquella d'”amic que sap escoltar”, però darrerament no ho porto tant bé.

Tinc la sensació de que molta gent creu que els que no ens queixem no en tenim gens, de feina. De vegades, però, un també necessita la seva vàlvula d’escapament.

Jo sóc més teòric que pràctic, aquesta és la realitat. Moltes de les coses que vull fer les tinc pendents de fa anys, i fer-me samarretes “amb missatge” és una d’elles. Aquesta que he dibuixat és una que fa temps que tinc al cap:

De Samarretes

Mira tu, de moment ja és una mica més real, ha passat del cervell a la gràfica. Em sembla que m’animaré a dibuixar-ne més, mentres em repenso si les porto al mon físic.

L’esperit de La Fira

Coses com les que passaven el dissabte a les quatre de la matinada a la sala interior d’El Centru de Vila-seca, amb els Pistons Flingueurs, són les que poden fer de la Fira de Música al Carrer alguna cosa realment gran.

I no ho dic perquè aquests concerts espontanis siguin millors que els programats, ho dic perquè la reacció i les ganes de passar-s’ho bé de la gent demostren que l’any que ve tornaran a Vila-seca i escamparan l’esperit de La Fira.

El programa NEW: foc a la ñ!

Sovint les persones diem coses que no ens creiem. No ens ha d’estranyar llavors que les institucions que ens representen facin el mateix.

El Programa NEW és una iniciativa del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio per a fomentar la presència de les Pymes a Internet. NEW és l’acrònim de Ninguna Empresa sin Web. Jor.

Em sembla formidable la manera que tenen les institucions de vestir Sants. Què hem de fer ara amb la ena palatal, bandera de la llengua del manc?

En dues paraules.