El temps passa i el monocomandament de la dutxa ja apunta a l’equinocci de primavera. És aquella estació de l’any que sempre em ve de gust felicitar.
Categoria: Diari
El camí al cim és etern
A la meva manada no som empresaris de queixar-nos massa. Ens carreguen una mica alguns emprenedors que, sense haver-se emancipat encara, ens vacil·len (des del seu buga de trenta-mil euros) de que ja s’han arruïnat tres vegades. I iniciatives com la de La vida es puta tampoc no estan gaire arrenglerades amb la nostra línia de reacció.
Shhh, hola?
(Ho reprendré així, sense fer soroll i poquet a poquet, sense molestar. Com si no hagués passat res.)
Estimat blog
Estimat blog,
Si —amb el poc cas que et faig darrerament— no m’has deixat, vull creure que encara m’aprecies una mica.
No marxis, que ja vinc.
Ciutats electròniques
De petit sentia una atracció especial per les plaques de circuits dels aparells electrònics. No era estrany trobar-ne alguna de tant en tant, llençada pel carrer o en algun solar abandonat convertit en abocador. Atapeïdes de resistències, condensadors, dissipadors i d’altres components exòtics, eren —són— uns objectes fascinants. Continua la lectura de Ciutats electròniques