L’altre dia vaig acabar de llegir el llibre “Quiet“, d’en Màrius Serra. Abans de res he de dir que m’ha agradat molt. L’autor és una d’aquelles persones que jo tinc en la categoria de “gent envejablement sincera”.
No en tinc, de fills, i existeix una elevada possibilitat que no en tingui mai (tot i que ja se sap, mai diguis mai a un mai). Però curiosament, la lectura d’un llibre que explica la dura experiència de viure amb un fill que arrossega una encefalopatia gravíssima, m’ha arribat a despertar una certa curiositat per, diguem-ho amb tota la prudència del món, la paternitat. Glups, ho he dit.
I és que el llibre t’explica, sobretot, una enorme i èpica història d’amor.
